Sempre he vist la subhasta dels Encants com la darrera destil·lació dels records acumulats d’una vida. Passejar pel mercat a primera hora del matí, quan hi arriben els camions que descarreguen el contingut del desballestament d’una casa, és com presenciar un drama teatral. La representació de l’última mudança que ha de permetre ressuscitar els objectes dels panots freds i sense sentimentalisme dels Encants per donar-los una nova vida. Com en Seguir llegint…
