Posted by & filed under Uncategorized.

El canvi climàtic és un dels principals reptes a escala global. Des de fa anys els seus efectes s’han fet evidents arreu del món. La crisis climàtica actual ens urgeix a prendre accions immediates i decidides per evitar arribar a un punt de no retorn.

El passat gener de 2020 l’Ajuntament de Barcelona va publicar la seva Declaració d’Emergència Climàtica (DEC) per la que es comprometia a la reducció del 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) respecte a les emissions de 1990 al 2030 i mantenint l’objectiu d’arribar a ser una ciutat neutra en carboni al 2050.

Un dels aspectes sobre el que fa èmfasis la DEC es sobre la necessitat de que tots els sectors contribueixin als objectius de reducció, amb especial menció a les grans infraestructures com ho són el port i l’aeroport i les emissions dels sectors del transport marítim i aeri.

Al 2019, any pre-COVID, les emissions del sector aeronàutic vinculat a l’Aeroport de Barcelona van suposar uns 8.400.000 tones de CO2, més del doble que els emissions derivades del consum d’energia de la ciutat de Barcelona.

A més l’avió és el transport més emissiu per passatger i quilòmetre, essent 9 vegades més que l’alternativa ferroviària i en el cas de les mercaderies encara ho és 28 vegades més que el tren per tona i quilòmetre, a banda que el tren pot ser ZERO emissions si es garanteix el subministrament amb energies renovables.

En aquest document es plantegen reflexions i propostes sobre actuacions per reduir les emissions de GEH, tant a escala local (mobilitat, generació renovable, electrificació, etc.), com a una escala més amplia destacant les propostes per a la substitució o racionalització dels vols de curt abast per una alternativa ferroviària i la necessitat de taxar les emissions per accelerar un canvi tecnològic i de combustible en el sector per aquelles rutes que no tenen una alternativa ferroviària viable.