El servei interurbà d’autobusos és una peça cada vegada més important en l’accessibilitat a Barcelona. Cada dia laborable entren a la ciutat un total de 3.300 serveis regulars interurbans (23 línies de l’AMB i 94 línies de la Generalitat) i de llarga distància (Ministeri de Foment, internacionals, 50 línies en total). A més, es calcula un volum d’entrades addicional d’uns 900 autobusos i autocars amb serveis de diferent tipologia.

Barcelona no disposa d’una infraestructura de terminals d’autobusos adient i la seva disposició no és l’adequada per absorbir aquesta creixent demanda. Això fa que actualment l’espai urbà faci aquesta funció de parades i terminals, amb les importants ineficiències i externalitats que comporta. Soroll, contaminació, ocupació de l’espai, disfuncions a les voreres, etc., provoquen una degradació de l’espai públic. Aquesta manca de llocs adequats per a aquests usos, fruit d’una mala previsió d’estratègia i planificació, ha fet que els creixements produïts en els darrers anys hagin estat desordenats, la qual cosa ha portat a una situació extrema en alguns punts.

L’estudi realitzat per Barcelona Regional proposa una estructura de les estacions terminals i de la xarxa que permet concentrar les actuals línies en estacions sense necessitat d’arribar al centre de la ciutat. La tesi principal de la proposta es basa en concentrar les funcions de terminals en un seguit d’estacions situades a les entrades dels corredors que compleixen els criteris de la ciutat (accés ràpid mitjançant la xarxa viària bàsica de la ciutat i nodes intermodals amb bona connexió a la xarxa ferroviària d’alta capacitat) i els de servei (regulació fora de la via pública i complementarietat amb la xarxa ferroviària metropolitana).