Barcelona reuneix una sèrie de singularitats que fan de Collserola un espai excepcional, amb unes relacions complexes amb la ciutat: la ciutat és responsable d’un alt nivell de pressió cap al parc (amb una alta freqüentació de visitants, i amb ocupació d’usos i pressió urbanística) de la mateixa manera que es beneficia dels seus serveis i n’és un referent de gran valor. Barcelona Regional ha fet una anàlisi del vessant barceloní de Collserola per tal de definir les estratègies que millorin la seva relació amb el parc i que adaptin en el seu territori el model de parc que vol en un futur.

La declaració de Collserola com a Parc Natural l’any 2010 suposa la necessitat d’actualitzar el Pla Especial d’Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola (PEPCo), aprovat l’any 1987. Per això, l’Àrea Metropolitana de Barcelona redacta el Pla Especial Protecció del Medi Natural de Collserola (PEPNat), amb el criteri de respondre a un model futur de parc, consensuat entre els 11 municipis.

En aquest context, i per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional ha elaborat un document que defineix el posicionament de Barcelona davant el nou escenari de planificació. El model proposat s’assenta sobre tres pilars: protegir els valors d’aquest espai tan singular, valuós i tensionat; convertir-lo en un parc per a tothom, és a dir, fer de Collserola un espai que aculli les necessitats de natura de tots els ciutadans, que tenen diferents motivacions per a visitar-lo, sense potenciar encara més la massificació; i, per últim, dotar Collserola amb més recursos per tal de desenvolupar els objectius estratègics, fer front a la pressió antròpica i els riscos ambientals, i resoldre la complexitat de la seva gestió, la qual s’ha anat fent cada vegada més aguda.