El Port Olímpic va ser construït en motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, quan es va convertir en escenari de les competicions de vela. Emmarcat dins un moment històric de creixement i transformació de la ciutat, tingué des del primer moment una orientació lúdica i esportiva, fet que es traduí en la construcció del Centre Municipal de Vela i en l’obertura de nombrosos negocis dedicats a l’oci, principalment a la restauració i l’oci nocturn. Quant a gestió, el port està tutelat per la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat de Catalunya, i els concessionaris són l’Ajuntament de Barcelona i la societat gestora del Port Olímpic de Barcelona SA (POBASA).

L’èxit immediat del Port Olímpic va fer que molts dels concessionaris dels locals comencessin a llogar-los. Alhora, l’autorització de l’ús recreatiu i musical als locals de Mestral establerta pel Pla d’Usos del 2006 va afavorir l’obertura de bars musicals que a poc a poc van desplaçar els negocis dedicats a altres usos i a la restauració, i van colonitzar del tot el moll de Mestral. Seguint aquesta tendència, durant la darrera dècada el port ha evolucionat cap a un model dedicat a l’oci nocturn i la restauració, i també al turisme.

Una especialització que ha acabat atraient altres negocis com ara el lloguer de panyols i vaixells com a allotjaments turístics, així com un problema important de seguretat i convivència veïnal durant la nit. La difícil convivència d’aquest model al port es veu agreujada pel desordre administratiu que regeix el port –locals amb dues llicències d’activitat diferents, tancament descompensat dels locals i les terrasses, i dificultats per fer complir la normativa que hi ha a alguns dels negocis existents per part de POBASA.

Aquest estudi fa una diagnosi sobre l’estat actual del port, com es relaciona amb l’entorn més immediat i quin paper té dins la franja litoral. Es presenten un seguit de propostes que tenen com a objectiu recuperar-ne els valors i la singularitat com a espai públic, incrementar-ne el rendiment social i econòmic, i millorar-ne l’estat de conservació i la seguretat.