On som avui

Tot i que la industrialització de la construcció a casa nostra és incipient (no arriba a l’1 % del total d’habitatges) el sector evidencia empenta (amb diversitat d’iniciatives en curs) i ganes de treballar d’una altra manera: més eficient, participativa i col·laborativa, sense la pressió econòmica que exerceix la intermediació del constructor.

Les metodologies tradicionals de construcció s’han mantingut invariables en els darrers 50 anys, amb molt poca modernització de l’estructura productiva i organitzativa. La construcció d’edificis, comparada amb d’altres sectors productius, com per exemple automobilístic, es troba allunyada de la productivitat pròpia del model industrial. I això inclou la manera de realitzar els projectes, els materials emprats i les tecnologies que s’utilitzen, però sobretot com es relacionen els diferents agents implicats (arquitectes, promotors, constructors, industrials, usuaris, etc.) al llarg de tot el procés d’obra.

La construcció industrialitzada representa més del 50 % del total de producció a països europeus com Suècia, Noruega o Països Baixos. A Alemanya freguen el 9 % i al Regne Unit, el 7 %.

Per què l’Ajuntament vol impulsar l’habitatge industrialitzat?

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa diferents iniciatives per ampliar el parc existent d’habitatge públic amb nous criteris de flexibilitat i adaptabilitat, celeritat de construcció, innovació, col·laboració i sostenibilitat.

A través de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB), hi ha en curs dos conceptes diferenciats i innovadors de concursos d’habitatge públic. Un d’ells, iniciat el 2016, és el derivat dels allotjaments APROP (Allotjaments de Proximitat Provisionals). Es tracta de pisos d’estada temporal i de construcció ràpida realitzats amb contenidors marítims reciclats per fer front a l’emergència d’habitatge.

L’octubre de 2020 s’inicia un segon tipus de concurs de projecte i obra que explora una nova manera de fer en la concepció de la construcció d’edificis d’habitatge públic, amb la voluntat de relacionar la indústria i els professionals de l’arquitectura des del principi del procés. D’aquest concurs, separat en 4 lots diferents, estem a punt de conèixer les propostes guanyadores del total de 51 projectes presentats per diferents constructores i arquitectes locals.

De cara als propers concursos, amb el bagatge acumulat de les diferents experiències, s’elaboraran nous plecs de concursos oberts de projecte i obra per incorporar un model de gestió més col·laboratiu i transparent per potenciar, encara més, les bondats de la industrialització de la construcció.

Què vol dir industrialitzar la construcció?

La construcció industrialitzada és més eficient, flexible, adaptable, sostenible i precisa que la construcció convencional, que és molt rígida i poc versàtil. Qualsevol canvi o substitució d’una part de l’habitatge amb el mètode convencional, per exemple, per adequació estètica, per transformació d’ús de l’espai o per un canvi d’instal·lacions o components suposa un cost molt més elevat, en termes econòmics i de temps i, sovint, comporta sorpreses quant a la qualitat dels acabats i sobrecostos.

A diferència de la construcció humida (basada en formigons), la construcció fora de l’obra i de muntatge en sec in situ proporciona l’avantatge essencial de ser desmuntable i, per tant, reversible: uns components prefabricats de bany poden reordenar-se o substituir-se quan envelleixen, una façana de components pot ser substituïda total o parcialment per donar més llum o aconseguir millors aïllaments.

La construcció industrialitzada és un instrument que dissenya allotjaments possibilitant la varietat, la diversitat i la transformació de l’espai habitable d’acord a les necessitats dels seus habitants. Aquesta nova manera de construir habitatges crea espais buits que, per peces, es van formalitzant i completant en un procés posterior d’apropiació i adequació dels ocupants. Les tècniques de la industrialització aporten reversibilitat a les intervencions, lleugeresa, facilitat de transport i celeritat d’execució.

SuperLoft. Habitatge cooperatiu a Houthavens, Amsterdam. Aquest projecte reflecteix el concepte d’open building. SuperLoft es un concepte de disseny i desenvolupament flexible, obert, inclusiu i participatiu, oferint flexibilitat en la distribució interna dels habitatges i la possibilitat, als seus residents, de personalitzar la seva casa des de zero, incor- porant qualsevol funció híbrida. Projectista: Marc Koehler Architects.

En relació a la sostenibilitat és interessant la concepció de l’edifici com un bé econòmic en la construcció industrialitzada, és a dir, un element desmuntable dins la lògica de l’economia circular, on tots els materials i components tenen un valor que són perdurables en el temps, reciclables i/o reutilitzables.

Tot i això, per fer efectius els valors de la industrialització (eficiència, innovació, col·laboració i sostenibilitat), el procés constructiu necessita un canvi de paradigma que vagi acompanyat de noves maneres d’organitzar-se. No n’hi ha prou en construir edificis amb productes industrials sinó que cal industrialitzar la construcció, és a dir, treballar dins un procés lògic, sistèmic i racional, de manera que es guanyi temps i qualitat i s’eliminin les incerteses del model actual (costos, temps, precisió). I tot això, acompanyat de nous models de gestió i sistemes de contractació per paquets amb la voluntat de dividir l’obra en subcontractes especialitzades que facilitin relacions més estretes i col·laboratives entre el projectista i els industrials.

Per què proposem la industrialització en les polítiques d’habitatge públic

Es proposa la industrialització de l’habitatge dins d’aquest marc pels motius següents:

• Introduir una construcció per components prefabricats que permeti una més gran adequació i perfectibilitat[1] de l’habitatge. La perfectibilitat és la reducció de l’habitatge als seus elements essencials per a una primera ocupació, de manera que estigui prevista la seva millora o ampliació posterior.
• Apropar la indústria de mida mitjana i petita al procés de construcció i adjudicació municipal d’habitatges, és a dir, obrir camins a la industria local del sector que avui està bloquejada per les grans empreses constructores.

Eventualment aquest procés d’industrialització pot aportar, a més:

• Un escurçament dels temps de construcció.
• Un possible abaratiment de costos.
• Un millor control de qualitat.
• Una satisfacció de les exigències de sostenibilitat major.
• Una oportunitat per diversificar els perfils professionals del sector, més tècnics i igualitaris.

Quin ha estat el procés de treball

El procés de treball ha comptat amb la col·laboració de l’arquitecte Ignacio Paricio, catedràtic de construcció de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) qui ha guiat i aportat tot el seu bagatge de la construcció industrialitzada. Per altra banda, per completar el treball, s’ha realitzat una sèrie d’entrevistes a una selecció d’industrials i experts en la matèria a fi de nodrir el discurs, explorar el potencial de la industria local, determinar els esculls normatius existents, exposar les especificacions tècniques necessàries per aproximar el procés industrial al projectista i promoure la innovació en la paquetització de components.

El sector ha evidenciat alguns obstacles que caldrà superar, a destacar:

• La dificultat de posar en el mercat una solució constructiva nova. És difícil acostar els interessos de les empreses si la construcció per components exigeix aquesta col·laboració. És problemàtic suportar els costos d’assajos i homologacions.
• El sosteniment d’una economia d’escala. El manteniment de qualsevol activitat industrial requereix una demanda estable de productes perquè el negoci sigui rendible. I l’àmbit de la construcció no n’és una excepció, és més, la seva producció és molt sensible a les crisis i a les fluctuacions del mercat immobiliari (accés a crèdits, costos de finançament, etc.).

I al setembre, jornada d’habitatge industrialitzat a Barcelona

De cara el setembre tindrà lloc una sessió per debatre i aprofundir sobre el model econòmic, social i tecnològic del sector, les principals limitacions, les millores a tenir en compte en els propers concursos, les estratègies de futur, entre d’altres, on tots els agents implicats hi seran convidats. Així mateix, es farà l’anunci dels guanyadors del darrer concurs d’habitatge públic de projecte i obra i coneixerem, de primera mà, les propostes guanyadores.

[1] Paricio, Ignacio; Just, Xavier. La vivienda contemporánea. Programa y tecnología. ITeC, Barcelona, 2000.