Per Sergio Sánchez i Pere Boladeras
Per tal de garantir el subministrament d’aigua a la ciutadania i per a tots els usos en el context climàtic en què estem immersos, amb sequeres recurrents i de gran durada, la Generalitat de Catalunya està planificant la construcció d’infraestructures amb tractaments complexos. Aquestes instal·lacions són les dessalinitzadores del Tordera i del Foix, les plantes de potabilització d’aigües subterrànies i superficials en el Besòs, i les plantes de regeneració d’aigua, que seran cada vegada més necessàries a causa de la composició de l’aigua a tractar. El funcionament d’aquestes plantes, imprescindible per a una autonomia i garantia de subministrament de l’entorn metropolità, requerirà augmentar significativament la intensitat energètica del cicle de l’aigua.
El consum d’electricitat del cicle integral de l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona va ser de 231 GWh l’any 2019, que es pot considerar un any normal des del punt de vista hidrològic. Catalunya va registrar durant el 2022 una demanda d’energia elèctrica de 44.976 GWh, un 0,6 % més que l’any anterior (font: ICAEN). Per tant, el consum d’electricitat del cicle integral de l’aigua suposa aproximadament un 0,51 % respecte a la demanda anual d’energia elèctrica a Catalunya. Al mateix any les emissions associades del cicle de l’aigua van ser de 86.041 tCO2e, corresponent a quasi el 0,7 % de les emissions de l’àmbit metropolità al mateix any.
Durant el 2023 s’ha incrementat la producció d’aigua dessalinitzada fins al màxim de la capacitat de la planta del Prat i s’ha posat en marxa el lliurament d’aigua regenerada prepotable al riu Llobregat per tal de potabilitzar-la a l’ETAP de Sant Joan Despí. Aquests canvis per obtenir recurs han representat un increment del 65 % del consum d’electricitat del cicle de l’aigua a l’àrea metropolitana; s’ha arribat fins als 382 GWh d’energia elèctrica i les emissions associades s’han incrementat només un 5 % respecte a al 2019. Cal destacar el desacoblament del consum elèctric a les emissions ja que la majoria de plantes que conformen el CIA consumeixen electricitat d’origen renovable, sigui de producció local o contractes amb garantia d’origen.
Font: Barcelona Regional“Durant l’any 2023 s’ha incrementat la producció d’aigua dessalinitzada fins al màxim de la capacitat de la planta del Prat i s’ha posat en marxa el lliurament d’aigua regenerada prepotable al riu Llobregat per tal de potabilitzar-la a l’ETAP de Sant Joan Despí.”
Quin serà el futur amb les noves infraestructures? En l’àmbit metropolità, el consum d’electricitat del cicle integral de l’aigua passarà dels 231 als 426 GWh, de manera que es mantindrà el volum d’aigua tractada. Això suposa un augment del 85 % de consum d’electricitat i les emissions associades s’incrementarien un 13 %, és a dir, s’arribaria a 97.426 tCO2e. La projecció de nova infraestructura hauria d’estar lligada a l’autosuficiència energètica i a la reducció de l’impacte ambiental i, per tant, s’hauria d’incorporar producció d’energia renovable a totes les plantes. Basats en valors del PROENCAT, per produir l’energia i garantir l’autosuficiència serien necessàries un equivalent a 251 Ha de fotovoltaica a terra o 39 aerogeneradors de 5 MW de potència.
“La projecció de nova infraestructura hauria d’estar lligada a l’autosuficiència energètica i a la reducció de l’impacte ambiental.”
Font: aca.gencat.catQuin seria el consum d’electricitat planificant l’estalvi d’aigua amb la introducció de mesures toves a mitjà termini?. El treball fet en el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, promogut per a la Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB i redactat per Barcelona Regional, ha permès identificar un estalvi potencial de 30 Hm3 per any, projectat de cara a l’any 2050. Per tant, tenint en compte les noves infraestructures i la nova demanda d’aigua de 189 Hm3, el consum d’electricitat passaria a ser de 311 GWh. És a dir, es reduiria un 27 % respecte a l’escenari sense estalvi, i les emissions associades es reduirien un 6 %. Les mesures toves que caldria implantar en les noves construccions, reformes integrals o bé amb petites reformes de la llar serien la doble descàrrega dels sanitaris, perlitzadors i atomitzadors, recirculació d’aigua calenta i reductores de pressió, entre altres. Es tracta de petits estalvis que, projectats al potencial d’habitatges metropolitans amb potencial de rehabilitació, ens permeten estimar aquests grans estalvis energètics.
Font: Barcelona Regional
Anant un pas més enllà i plantejant un futur de molt baix impacte ambiental, on l’aigua captada fos de molt bona qualitat, per exemple com la del Ter, per garantir la demanda d’aigua de 219 Hm3, el consum d’electricitat seria de 156 GWh i es reduiria un 63 %. Quant a les emissions, disminuirien un 8 % respecte a l’escenari futur sense estalvis. Aquest fet també implicaria buscar alternatives de mínim impacte pel que fa als tractaments aplicats a les depuradores.
Font: Barcelona Regional
“Com en la majoria de vectors, les solucions no són úniques i segurament les més complexes són les indirectes, aquelles que requereixen esforços col·lectius i de canvis en múltiples sectors. La millora de les masses d’aigua com hem vist contribueix a reduir les emissions de CO2 relacionades amb el cicle de l’aigua. L’estalvi és una altra mesura que afecta molta població i que no és immediata en el temps.”
Tot això dona senyals clars del fet que, a més de garantir el subministrament d’aigua posant el focus en noves fonts i infraestructures, s’haurien d’implementar mesures d’estalvi i eficiència, assolir l’autosuficiència energètica i el mínim impacte ambiental buscant alternatives a tractaments i reactius, per garantir una qualitat de preservació òptima de les fonts naturals del cicle. Com en la majoria de vectors, les solucions no són úniques i segurament les més complexes són les indirectes, aquelles que requereixen esforços col·lectius i de canvis en múltiples sectors. La millora de les masses d’aigua com hem vist contribueix a reduir les emissions de CO2 relacionades amb el cicle de l’aigua. L’estalvi és una altra mesura que afecta molta població i que no és immediata en el temps, sinó que es desplegarà a mesura que es facin millores en els habitatges existents. Les menys complexes són que les mateixes plantes generin energia renovable per ser totalment autosuficients energèticament i neutres en carboni. En definitiva, cal accelerar la descarbonització del cicle de l’aigua en paral·lel al desplegament de les inversions en grans infraestructures per pal·liar la sequera present i les que estan per venir.