L’aproximació, a nivell de superfície més acurada i objectiva que es pot fer al verd és la seva detecció a través d’imatges satèl·lit o vols amb sensors capaços de captar la banda visible del roig i la banda de l’infraroig proper. La combinació d’aquestes dues bandes mitjançant l’índex NDVI (Normalized Difference Vegetation Index) és capaç de detectar allò que és vegetació i allò que no ho és, a més de Seguir llegint…
Estudi per a la realització d’un soterrament superficial entre Vallbona i Montcada a la línia R2, de manera que permeti reduir costos i plantejar un conveni entre el Ministerio, la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i Montcada i Reixac. Aquesta via té encara dos passos a nivell molt cèntrics i molt concorreguts en el que es generen freqüents situacions de perill pel creuament de vehicles i el més perillós Seguir llegint…
El Park Güell és un dels grans espais verds de la ciutat de Barcelona. Una ciutat densa i compacta on precisament els parcs grans són més aviat escassos. La virtut del Park Güell és que es fon amb la muntanya dels Tres Turons, que en un futur esdevindrà el segon gran parc de Barcelona, després de Montjuïc. Els seus límits són difusos en algunes zones i la naturalitat de la Seguir llegint…
Aquest document té la voluntat de construir un nou marc de referència per a la transformació de la Marina del Prat Vermell, ampliant el focus d’atenció de l’àmbit estricte de la modificació del PGM a tota la Marina. La Marina, formada pels barris de la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell, és un territori amb una ubicació geogràfica d’una indubtable centralitat que li ha estat negada al Seguir llegint…
La finalització de la concessió del Port Olímpic al 2020, i la delegació de competències de la Generalitat a l’Ajuntament, apareixen com a grans oportunitats per repensar el model de desenvolupament i de gestió del port. Al llarg dels seus 25 anys, el Port Olímpic s’ha anat consolidant com un espai dedicat a la restauració i l’oci nocturn, que propiciat per les seves males condicions d’accessibilitat i connectivitat l’han acabat Seguir llegint…
L’Agenda Besòs és el darrer document estratègic que Barcelona Regional ha redactat sobre l’àmbit del Besòs. En l’encàrrec, realitzat pel Consorci del Besòs i on Barcelona Regional ha estat l’oficina tècnica, també hi han participat l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans (IERMB) i l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona. L’Agenda compta amb la implicació dels equips tècnics i polítics dels cinc municipis del Besòs, Seguir llegint…
L’objectiu de l’estudi és assolir una redistribució modal a favor del transport públic que redueixi la necessitat futura de l’ús del vehicle privat en els desplaçaments de la segona corona metropolitana. Així, es va elaborar una proposta coherent amb la problemàtica del territori a partir de la realització d’una anàlisi de la seva ocupació, del potencial de mobilitat i de les seves infraestructures de transport. En definitiva, en aquest treball Seguir llegint…
Amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures del 2004, es va remodelar el tram final de l’Avinguda Diagonal proper a la desembocadura del riu Besòs. Un espai fins al moment marginal i degradat, es va convertir en un parc al costat del mar compost per una sèrie d’espais públics amb equipaments i instal·lacions com l’edifici del Fòrum (auditori i sala d’exposicions), una depuradora d’aigües residuals, un ecoparc o un Seguir llegint…
Al final del període de vigència del PMEB, l’Ajuntament de Barcelona decideix enfortir i continuar la seva política vers la sostenibilitat amb un nou pla, el Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat Atmosfèrica de Barcelona 2011-2020 (PECQ). Barcelona Regional va ocupar-se de la coordinació de la part tècnica del Pla de Ciutat del PECQ 2011-2020 i va desenvolupar, a més, l’anàlisi del sector viari, l’inventari d’emissions del conjunt de la Seguir llegint…
Obra infraestructural que elimina el trànsit rodat de pas pel centre de la ciutat i canalitza en una via ràpida els moviments interns de llarg recorregut, reduint el col·lapse, i conjugant infraestructures i arquitectura. La via ràpida de la Ronda del Mig, dels 70, s’havia convertit en una gran cicatriu que a més provocava alts nivells de soroll i contaminació a la zona. Amb el projecte de cobertura, es va Seguir llegint…