El mes passat el diari britànic The Guardian en feia ressò en un article on a banda de fer un incís sobre el nostre consum de fermentats, també es parla d’onades de calor i de la importància del verd urbà en la regulació tèrmica de la ciutat.
A l’altra banda del toll, la revista americana Fast Company també s’ha interessat per nosaltres en un article on el nostre visor és el protagonista i on a més, es reflexiona sobre models de rutes alternatius, ja sigui per trobar el camí més fresc o el més bonic.
“I don’t know many cities that deal with pedestrian routing. It’s nice for a public agency to work with data that the city gave to us, to demonstrate that it’s feasible to come up with technological solutions to climate change” Albert Carbonell The Guardian
Aprofitem aquest espai publicitari per posar un altre exemple de models de rutes alternatius. En aquest cas, un visor desenvolupat també a BR on podem cercar no tan sols el camí més curt, si no també generar aquestes rutes en funció del comerç de proximitat, del camí més saludable, del més “child friendly”, o bé d’una combinació entre tots ells.
Tornant a l’interès que ha generat el visor Cool Walks, la xarxa de ciutats europees Eurocities també ens menciona en una història al seu web on es presenten diferents iniciatives que les ciutats de Barcelona i Budapest estan implementant per pal·liar els efectes de les onades de calor als seus respectius ciutadans. En el cas de Barcelona es parla del Pla Clima i de la Xarxa de Refugis Climàtics, projectes sortits de l’equip de medi ambient de la casa. Pel que fa a Budapest, s’explica entre d’altres, com han trobat un nou ús a les estructures metàl·liques de concerts i espectacles que degut a la crisi sanitària no s’estan utilitzant, tot reconvertint-les en refugis climàtics temporals amb vegetació, ombra i llocs per seure, en la línia d’aquest urbanisme tàctic que ens és ja tan familiar.
La llista d’articles sobre el nostre visor que han aparegut després de la publicació del The Guardian és molt llarga: Goodnet, Ecoinventos, Springwise, Traveler…i un reguitzell mes.
“Every city around the globe should have one”. Goodnet
Així doncs, què té aquest visor que sigui tan especial i per què no en trobem d’altres que facin el mateix?
L’ombra que es genera en un mateix carrer pot ser molt diferent a cada banda de la vorera en funció de l’hora del dia. Cal tractar doncs per separat cada vorera. El primer escull que trobem és que la cartografia de les voreres poligonitzades i individualitzades no existeix a Barcelona. Fins i tot podria ser que no existeixi a cap ciutat del món.
Relacionat amb aquest primer handicap, trobem un segon problema. Costa de creure però els vianants caminen per la vorera! I és més, creuen generalment per un pas de vianants i passen pel mig de la plaça. On s’és vist!? Doncs bé, si volem generar aquestes rutes d’ombra cal construir una xarxa de vianants que contempli tot això. Difícilment gaires ciutats la tinguin, definitivament Barcelona no la tenia. I sí, això vol dir que la majoria d’estudis de mobilitat a peu que es fan arreu, fan passar el vianant pel mig de la carretera.
Tercera dificultat. No només els edificis generen ombres, una part molt important de l’ombra d’un carrer la genera l’arbrat viari. Així doncs, a diferència de la resta de visors d’ombres que es basen en edificis simplificats en prismes rectangulars d’alçada aproximada, nosaltres vam construir un model tridimensional que tenia en compte els edificis amb les seves xemeneies, teulades i balconades. Així com tota la vegetació i altres elements urbans (glorietes, quioscs, etc.) en un nivell de detall de mig metre. Tot aquest detall tridimensional incrementa exponencialment la computació del model d’ombres (processar aquest àmbit reduït ens va portar una setmana partint el procés en les nostres quatre màquines) però fa que els resultats siguin el màxim de fidels a la realitat.
I finalment pel que fa al muntatge del visor web. Aconseguir una versió 100% operativa, àgil i fins i tot atractiva amb un temps rècord fent servir eines de programari lliure té un mèrit brutal, i més encara sense cap experiència prèvia i partint pràcticament de zero. Una actuació estel·lar del duo Lluís i Laura. Cal dir també, que res d’això no hauria estat possible si el Miquel i l’Enric no haguessin corregut amb nosaltres posant a l’abast tots els recursos necessaris tant pel que fa al desplegament web com en els valuosos consells de programació.
En definitiva, el Cool Walks va sorgir d’un repte i d’un divertimento a contrarellotge en el que encara veiem molts detalls per millorar però que si em permeteu, ha acabat sent una petita joia d’orfebreria cartogràfica i una mostra d’això tan propi d’aquesta casa de donar llebre, per gat.