En aquest butlletí comencem una nova secció en la que volem reflectir quines són les motivacions d’alguns companys i companyes que van en bicicleta a BR. Coneixerem els itineraris, quan triguen, què millorarien en els seus recorreguts, però sobretot, què els ha fet prendre la decisió de pedalar una estona per anar i tornar de BR.

En aquest número comencem amb en Miquel Garriga, de l’equip d’aigües, que com molts ja sabeu viu a Girona. En el seu cas l’afició a l’esport l’ha ajudat a prendre la decisió d’utilitzar la seva bicicleta plegable per venir a BR fent-la compatible amb el tren.
Sempre has utilitzat la bicicleta per anar a la feina o has utilitzat altres mitjans de transport?

Tot i ser de Girona, vaig viure a Barcelona força temps, primer a la universitat i després ja treballant, fins que al 2008 vaig tenir la possibilitat de tornar cap a Girona. Durant els meus anys a Barcelona em desplaçava bàsicament a peu per distàncies al voltant de 2-3km però si havia d’anar més lluny o si tenia pressa utilitzava el transport públic, encara que sempre m’han donat una sensació d’atabalament les aglomeracions i em relaxava molt més anar a peu.

De fet, a Girona ja estava molt acostumat a desplaçar-me a peu. A partir dels 16 anys utilitzava força sovint la bici de carretera per anar de Sant Julià de Ramis, on vivia, fins a Girona.

Els últims 5 anys a Barcelona vaig agafar una scooter perquè durant un període de 2 anys cada dia havia de creuar tota la ciutat per anar a classes d’un màster i per horaris em resultava molt difícil fer-ho d’una altra manera sense penalitzar la meva jornada laboral. La moto em va ser molt útil i realment em va fer apreciar la llibertat de poder-me moure amb rapidesa a l’hora de fer distàncies més grans dins de ciutat, tot i que em feia cert respecte pel risc de tenir un accident.

“Miquel Garriga, de l’equip d’aigües, viu a Girona. L’afició a l’esport l’ha ajudat a prendre la decisió d’utilitzar la bicicleta per venir a BR fent-la compatible amb el tren.”

Miquel Garriga. Imatge cedida per @rocacorbaclothing.

En aquells anys sí que alguna vegada vaig provar de desplaçar-me en bici, però no em va acabar de convèncer pel poc respecte que contínuament et trobaves en els carrils bici, i vaig continuar utilitzant la bici bàsicament per fer esport.

I des de que vas tornar a viure a Girona i anaves a Barcelona a treballar, què ha canviat?

Els 3-4 anys abans de començar a BR només anava a Barcelona uns 2 o 3 dies a la setmana. Utilitzava el tren de Mitja Distància perquè l’abonament de l’AVE no em sortia a compte. Aleshores portava una bicicleta de carretera vella, que és amb la que em desplaçava per Barcelona, i em va agradar molt la sensació per la llibertat i la facilitat de connexió amb la ciutat,. eliminant així les males sensacions que havia tingut anteriorment.

En el moment que va sortir la possibilitat de treballar a BR vaig plantejar-me diferents opcions de mobilitat entre Sants i BR perquè no disposava d’una bici plegable. Tenia ganes de continuar desplaçant-me en bici, però venint en AVE ja no podia transportar una bici que no fos plegable.

L’opció del transport públic la vaig descartar pel temps que em suposava i perquè m’atabalava la massificació que hi podria haver en hora punta. També tenia l’opció de portar una moto que tinc a Girona, però em semblava car i perillós, i la veritat és que li havia agafat el gust a desplaçar-me per Barcelona en bicicleta.

“Puntualment m’agrada fer alguna aventura, com pujar a Montjuic o al Tibidabo sortint de BR.”

Fins abans del confinament, explica’ns com venies cada dia a treballar a BR?

A Girona visc aproximadament a 1km de l’estació, i el desplaçament en bici em fa guanyar molt de temps. Agafava un tren a les 6:46h que em deixava a Sants a les 7:25h . Llavors em desplaçava fins a BR amb la Brompton, passant per Plaça Europa i per la Fira per fugir del trànsit del Passeig de la Zona Franca; el que suposa un total d’uns 6km.

En total de trajecte es triga entre 1:15-1:20h, amb l’avantatge que l’AVE em permet aprofitar bé el temps, ja sigui treballant, llegint, o simplement descansant ;-), i el temps de desplaçament en bici m’ajuda molt a desconnectar i activar-me.

En el teu cas has optat per la bici plegable, per què?

Vaig començar a mirar bicis plegables amb el requisit principal que quedés molt ben plegada i ocupés poc espai. Fent diferents consultes finalment em vaig decidir a agafar una Brompton. Sí que suposava una inversió important, però em vaig adonar que el que preveia estalviar-me en transport públic ja suposava pràcticament finançar-la en uns 2 anys. A més a més l’avantatge és que és una bicicleta que, com qui diu, et pot durar tota la vida i t’obre les portes a una manera de mobilitat molt agradable.

L’avantatge addicional que em suposa el fet d’anar amb la bici plegable, i en especial la Brompton, és que de vegades torno més tard cap a Girona i em permet gaudir de la ciutat d’una manera molt directa.

“Anar amb la bici plegable, i en especial la Brompton, em permet gaudir de la ciutat d’una manera molt directa.”

I puntualment m’agrada fer alguna aventura, com pujar a Montjuic o al Tibidabo, o bé anar fins a Sant Cugat, tot i que això ja és fruit de la meva afició a l’esport i la bicicleta.

Has trobat l’itinerari ideal per venir a la feina?

El desplaçament a BR és molt còmode i relativament poc estressant si vas per Plaça Europa i la Fira, perquè et mous principalment per carrils bici poc concorreguts i una zona de vehicles poc transitada. L’opció del Passeig de la Zona Franca no em dóna sensació de seguretat.

“El desplaçament a BR és molt còmode i relativament poc estressant si vas per Plaça Europa i la Fira.”

I a la resta de la ciutat?

En general em sembla correcte, tot i que trobo que s’haurien de fer els carrils bici més amples per facilitar els avançaments. Amb la bicicleta les diferències de ritme són molt més acusades que amb els vehicles a motor.

Quines mesures de seguretat fas servir?

He de dir que amb la Brompton no porto casc. Ho he anat pensant diverses vegades i suposo que l’acabaré fent servir, però potser per la costum de no haver-lo portat mi en els desplaçaments urbans fa que em costi de fer-lo servir.

El que sí que porto tant al davant com darrere són bones llums, perquè em sembla molt important fer-te veure. I a l’hivern inclús una armilla totalment reflectant per fer-me més visible al vespre.

Sempre intento circular estant molt atent al què fan els altres per poder-me anticipar. Quan he de circular enmig dels cotxes també procuro mostrar decisió en les maniobres que faré i senyalar-les el millor possible. Quan en canvi em toca circular en zones compartides amb vianants disminueixo molt la velocitat i deixo força distància amb els vianants, intentant posar-me en el seu lloc i pensant el que a mi m’incomodaria que em fessin. La meva opinió és que aquestes zones compartides s’haurien d’eliminar perquè deixa al vianant en una situació de molta vulnerabilitat.

I ja per acabar, per a tu la bici no només és un mitjà de transport sinó que també és un esport i una manera de viure, oi?

Sempre m’ha agradat molt fer esport, i com que al futbol era dolent, em vaig decantar més per l’atletisme i més endavant la bici i natació. L’esport l’he practicat de manera continuada des de petit tot i que amb poc esperit de competició, i potser en el meu cas aquest és el motiu pel que fins ara no me n’he cansat.

La bicicleta m’agrada molt a nivell d’esport, vaig tenir la primera als 15 anys i em vaig iniciar a la carretera.

“La bicicleta és l’esport que més practico, en diferents modalitats, fent uns 10.000 km a l’any, inclosos els 3.000 km que faig amb la Brompton per anar a la feina.”

Actualment la bicicleta és l’esport que practico més, en diferents modalitats, fent uns 10.000km a l’any, inclosos els aproximadament 3.000km que faig amb la Brompton per anar a la feina; uns 15 km diaris. I la bici sovint també suposa la meva opció a l’hora d’escollir unes vacances.

Doncs a veure si aquest estiu pots tornar a gaudir d’unes vacances pedalant!
Moltes gràcies Miquel!!