Les últimes setmanes, les notícies relacionades amb la sequera han tornat a aparèixer amb freqüència als mitjans: Aquest 22 de febrer s’ha declarat l’escenari de prealerta en tot el territori metropolità, així com en diverses comarques.

El concepte de sequera és ben conegut al nostre territori. En especial, encara és recent el record dels episodis de sequera de 2007-2008, en els que es va demanar a la ciutadania un esforç sense precedents per tal d’estalviar aigua. Aquesta conscienciació col·lectiva fins i tot va comportar canvis en els hàbits de consum d’aigua de la ciutadania que avui dia continuen vigents, i va potenciar noves infraestructures com ara la dessalinitzadora del Llobregat com una font alternativa en cas de necessitat.

Gràfic 1. PECIA. Font: Barcelona Regional

La distribució del recurs hídric a Catalunya mostra una irregularitat de caràcter bidimensional: espacial (més coneguda i previsible) i temporal (més atzarosa i depenent de la meteorologia). L’enginyeria civil ha permès garantir un millor accés al recurs en emplaçaments i períodes desfavorables i esmorteir aquestes desigualtats gràcies als (no exemptes de polèmica) transvasaments i embassaments. Tanmateix, la nostra capacitat d’emmagatzemar, derivar i dessalar aigua és finita i, en conseqüència, la dependència de la pluviometria continua sent cabdal.

Pel que fa a les conques internes, els últims anys s’han encadenat uns exercicis amb un comportament molt bipolar. L’any 2021, en especial, ha estat un any notablement sec. A la conca del Llobregat, va substituir el 2015 com l’any més sec de la darrera dècada i només va ser superat per l’any 2001 i el propi 2007. Tot i així, com a usuaris de l’aigua, hauríem d’agrair que els anys 2018 i 2020 hagin estat els més humits del segle XXI. Gràcies a aquest fet, la sequera que enfrontem va partir d’uns nivells de reserves elevats.

Gràfic 2. Elaboració Pròpia a partir de dades de l’ACA 

La sequera que comencem a patir aquest 2022 guarda semblances amb l’últim episodi crític, l’hivern de 2018. Els nou mesos previs a l’assoliment del nivell de reserves més baix, la poca precipitació enregistrada va motivar que el volum alliberat als embassaments fos exactament l’aigua necessària per satisfer les demandes consumptives i ambientals (les que garanteixen el bon estat ecològic dels rius) aigua avall. Ni una gota més. Tot i així, l’aportació de les precipitacions la primavera d’aquell any, afortunadament, va restablir en poques setmanes un nivell de reserves tranquil·litzador als embassaments del Llobregat.
Gràfic 3. Elaboració Pròpia a partir de dades de l’ACA 

Des del maig de 2021, tot i haver-se enregistrat algunes aportacions pluviomètriques significatives a la tardor, la situació ressembla la viscuda aquells mesos d’estiu-tardor de 2017. El gràfic adjunt mostra la tendència descendent dels volums embassats fins que el març de 2018 vam tenir grans precipitacions. La tendència aquest 2022, de moment, segueix una progressió descendent contínua, quasi paral·lela a la de 2017. Encara no hem arribat als nivells més desfavorables assolits el 2018, però on estarem dintre de tres mesos, al maig de 2022 si, tal i com pronostiquen els meteoròlegs és probable una absència de borrasques i precipitacions? La tendència parla per si mateixa…

Amb les dessalinitzadores tenim un major grau de resiliència davant sequeres que als anys 2000, però, a la pràctica, la pluviometria aquesta primavera determinarà si en el futur pròxim tindrem o no restriccions d’ús de l’aigua. Amb quin criteri es decideixen aquestes restriccions? Per implantar-les, cal tenir una previsió de la disponibilitat del recurs. I, per disposar d’aquesta previsió, cal un seguiment continu.

Eines de seguiment

Recentment, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha elaborat el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES), aprovat l’any 2020. En aquest pla, s’estableixen cinc escenaris de sequera (Normalitat, Prealerta, Alerta, Excepcionalitat i Emergència) en funció del nivell de les reserves (embassaments i aqüífers) en cada època de l’any. Un dels objectius és establir consignes d’explotació de les infraestructures de regulació dels cursos fluvials i captació d’aigua per a consum humà en funció de l’escenari, afavorint l’ús en un major percentatge de recursos menys convencionals (per exemple, operant a màxima capacitat les plantes de dessalació quan l’escenari és més desfavorable) i imposant llindars màxims de volum potabilitzable.

Gràfic 4. PES

El PES indica que els municipis amb un cens superior a les 20.000 persones també han de comptar amb el seu Pla d’emergència en situacions de sequera, que són documents que han de particularitzar els llindars de consum màxim permès a cada municipi conforme a les exigències del PES per a cada escenari de sequera.

L’equip d’aigües de Barcelona Regional va donar suport als ajuntaments metropolitans en l’elaboració d’aquests plans mitjançant la preparació de la Guia pràctica per a la redacció dels plans d’emergència municipals en situació de sequera, en la qual es proposa un mètode de càlcul dels volums màxims subministrables a cada municipi en base a dades de l’històric de volum subministrat, a les limitacions imposades pel PES, i a l’estacionalitat i població resident cada mes de l’any.

Gràfic 5. Algunes captures del Visor de la Sequera. Estat el 23 de Febrer de 2022.

Enllaços d’interès

Visor de la sequera. L’ACA posa a disposició aquest visor, el qual permet consultar en temps real l’estat en que es troba cada unitat d’explotació en que es divideix el territori de les conques internes, així com el nivell de reserves als aqüífers en emplaçaments rellevants. Ofereix, a més, la utilitat de consultar les restriccions d’ús establertes per les autoritats en els episodis més severs a les unitats més afectades.

Aigua en temps real. Aquest altre Visor de l’ACA permet consultar el volum de cada embassament, el cabal als aforaments dels rius i la pluja en temps real. A més, permet visualitzar les zones en alerta per probable inundació, vent i/o onatge fort.