El 2019, l’Aeroport de Barcelona – El Prat Josep Tarradellas superava els 52 milions de passatgers, prop del límit de capacitat teòrica projectada de 55 milions i la taxa de creixement dels darrers anys es situava a l’entorn del 5% , i feia preveure la xifra de 60 milions de passatgers de cara al 2023.

Aquest fort creixement fa necessària una reflexió de com ha d’evolucionar aquesta infraestructura en equilibri social, econòmic i ambiental amb el territori.

Aquest creixement es produïa en un context d’emergència climàtica i de pèrdua de la biodiversitat, fent que les polítiques i estratègies marcades A nivell mundial (Acord de Paris), des d’Europa (Llei Europea del Clima i Green Deal) i des de l’Estat (Estrategia por la descarbonización) plantegen la necessitat d’accions urgents i contundent per la mitigació del canvi climàtic i la preservació de la biodiversitat.

Però el creixement del sector aeri s’ha vist fortament estroncat per la pandèmia de la COVID-19, que ha suposat una davallada del 70% de les operacions a l’Aeroport de Barcelona. Les restriccions a la mobilitat, les quarantenes en alguns països, el canvi de l’estil de vida amb una gran penetració del teletreball i les videoconferències i una desconfiança a volar fa que el futur del sector aeri sigui molt incert.

És en aquest marc que aquet treball planteja una reflexió sobre l’encaix ambiental de , l’Aeroport de Barcelona – El Prat Josep Tarradellas, aportant una mirada sobre els valors ambientals i afectacions de l’aeroport, sobre l’impacte del creixement i una visió ambiental de les alternatives.