El Park Güell és un dels grans espais verds de la ciutat de Barcelona. Una ciutat densa i compacta on precisament els parcs grans són més aviat escassos. La virtut del Park Güell és que es fon amb la muntanya dels Tres Turons, que en un futur esdevindrà el segon gran parc de Barcelona, després de Montjuïc. Els seus límits són difusos en algunes zones i la naturalitat de la muntanya pelada s’imbrica amb el fet arquitectònic de Gaudí.

La massificació dels darrers anys del Park Güell és l’efecte d’un augment continuat de turistes fruit d’una comercialització icònica de la ciutat enfocada al consum turístic de masses. Aquest impacte ha generat, principalment, la pèrdua progressiva del caràcter simbòlic per als veïns i habitants de la ciutat. Altres aspectes, com la transformació del paisatge construït dels barris limítrofs com la Salut i Vallcarca i els Penitents a causa del canvi d’ús (de comerç de barri a comerç turístic) o les diverses problemàtiques en el sistema de mobilitat, tant dels barris com de la ciutat (línia de bus 24), són també conseqüència de la visita de 9 milions (xifra estimada) de visitants l’any, per tal com és un dels punts més visitats de la ciutat. Si considerem el fet que Barcelona és una de les cinc ciutats europees d’atracció turística amb un increment anual del turisme del 5 %, la reflexió sobre la situació actual i futura del Park Güell es fa més que necessària.

La proposta estratègica per al Park Güell, que engloba la zona monumental i la zona forestal del parc, té com a objectius principals el retorn social del parc a la ciutat i la preservació del seu patrimoni arquitectònic i natural. En aquest sentit, el document planteja 178 propostes agregades en 4 reptes principals:

• Reduir l’impacte de la massificació al parc i entorns.
• Fomentar usos comunitaris al parc i entorns.
• Un parc amb un patrimoni viu.
• Un parc amb un model de governança nou.