El servei ferroviari de Rodalies el componen les xarxes dels dos operadors, la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (Renfe) i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Totes dues xarxes, a més d’un ample de via diferent, tenen característiques diferents quant a distàncies mitjanes entre estacions i velocitats comercials. No obstant això, la diferència principal entre les dues xarxes radica en la seva tipologia: línies que creuen tota la ciutat de Barcelona («passants») a la xarxa de Renfe i línies amb estacions terminals a les places d’Espanya i Catalunya, en el cas dels FGC.

Després de l’impuls dels anys noranta i la integració tarifaria del 2000 s’havien produït uns importants creixements de la demanda tant a Renfe com als FGC. En aquell moment calia afrontar els nous reptes de futur amb uns creixements previstos per sobre del 6% anual per als 15 anys següents, i donar també un enfocament integrat d’una xarxa en què la integració tarifària havia permès un trànsit transparent entre operadors. El tren, amb un 25% aproximadament de la quota de desplaçaments en transport públic als accessos a Barcelona, es configura com l’espina dorsal del sistema de transport públic de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). A mesura que un s’allunya de l’aglomeració central, es posa de manifest la disminució de l’ús del transport públic en general, i del tren en particular, que és nul en les relacions perimetrals, on l’oferta de servei ferroviari és inexistent.

Amb aquests antecedents, i davant del Pla de Rodalies que estava redactant el Ministeri de Foment, va néixer una proposta elaborada per Barcelona Regional i formulada conjuntament per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu final de duplicar el nombre de viatgers. Es van proposar un conjunt d’actuacions sobre el sistema, per millorar-ne la competitivitat i establir uns paràmetres de servei coherent amb la seva funció com a transport metropolità (freqüències H/P, regularitat del servei, millores dels temps de viatge, potenciar els intercanvis i accessibilitat a les estacions).

El Pla proposava: (1) augment de la capacitat del sistema (intervencions sobre l’oferta); (2) increment de la demanda potencial (intervencions sobre la demanda); (3) millores relatives al temps de viatge (intervencions sobre la qualitat); (4) nova estructura del sistema ferroviari (intervencions sobre l’eficiència del sistema); (5) integració a la ciutat i el seu espai urbà; (6) planificació i gestió integrades; i (7) pressupost i finançament.