L’elaboració del Mapa industrial de Barcelona va tenir per objectiu descriure i analitzar tant l’estructura de les activitats industrials ubicades a la ciutat com la seva organització espacial. Amb la finalitat de depurar «l’efecte seu», l’estudi tenia com a principal unitat d’anàlisi l’establiment industrial i no l’empresa. Aquest plantejament permetia situar exactament allà on té lloc l’activitat industrial i fer-ne una lectura territorial a partir de variables com ara el tipus d’activitat, el nombre de treballadors o el nivell tecnològic. L’anàlisi dels establiments industrials va permetre una millor caracterització dels sectors d’indústria manufacturera amb una presència destacada a la ciutat, podent identificar situacions com ara aquells establiments amb més potencial per ser deslocalitzats, el nivell d’internacionalització o altres particularitats. Finalment, l’estudi identificava les diferents casuístiques en què l’activitat industrial es desenvolupava a la ciutat, des dels àmbits de sòl especialitzat fins a teixits industrials més atomitzats en convivència amb usos residencials i comercials.

En un període on la indústria urbana i els espais on es desenvolupava eren considerats com a residuals, el Mapa industrial de Barcelona posa en valor aquestes activitats com a elements inherents a l’economia urbana. La diversitat d’activitats econòmiques i les relacions que s’estableixen entre elles (de complementarietat, de dependència i, fins i tot, de competència) configuren la base de la complexitat urbana; en aquest sentit, la indústria hi té un paper fonamental.